Segona part del pa per mandrosos

Després de 14 hores, la massa omple la carmanyola

Després de deixar la massa descansar durant unes catorze hore, la treiem de la carmanyola i la pleguem en quatre. A la primera foto, podeu veure que la massa ha quedat tota "foradada".





















Al cap de quinze minuts, l'estirem una mica donant-li forma de rectangle o de quadrat, depenent de la forma que tingui la cassola de fang. Jo en tinc una d'allargada i dues de rodones. Pels pans més humits, prefereixo fer servir l'allargada, però és una opció personal. Sobretot, és important que la cassola tingui tapadora! Així, farà les funcions de forn de convecció. Hi ha gent que fa servir una rostidora (aquelles olles de ferro que pesen una tona), però crec que val la pena invertir uns dotze euros en una cassola de fang.

A continuació, us explico com plegar la massa per fer en motllo allargat. Si la feu en rodó, cal estirar-la en forma de quadrat i anar fent plecs cap dins. Ja faré una altra entrada en fotos, que s'entèn millor!

Un cop tenim la massa estirada, pleguem el terç superior cap al mig. Fem el mateix amb el terç inferior. Pleguem per la meitat, i la fem rodar, tot insistint-hi a les puntes.

La deixem descansar una hora tapadeta.

Al cap d'una hora, engeguem el forn amb la cassola de fang allargada dins, per anar-la escalfant. Jo poso el forn a tota pastilla, perquè el gas és impossible de regular.

Al cap de 25 minuts, quan el forn estigui a 250º, si fa no fa, remullem el pa amb un esprai, i hi fem un tall longitudinal.

Obrim el forn i el posem dins la cassola ben tancada.
25 minuts amb el forn a tot drap,
30 amb el forn al mínim.

No el destapeu fins al final!

Deixeu-lo refredar sobre una reixa per mantenir-lo cruixent.

Pa sense amassat de farina blanca, kamut i pipes de girasol

Pa per mandrosos!

La  idea per aquest pa ve d'una plana web que es diu Breadtopia, d'una parella dels Estats Units. Basant-se en un vídeo que va sortir al N. York Times, han anat creant receptes i també venen materials per panarres d'arreu del món. Aquí us presento la meva versió del pa de kamut.

Primer pas: barrejar dues tasses i mitja de farina blanca, mitja de kamut, una i mitja d'aigua, un quart de llevat mare, un quart de pipes i una culleradeta i mitja de sal.

Nota: compte amb la sal i el llevat, que no són gaire amics!

Una altra nota: jo barrejo i deixo reposar dins d'una carmanyola gran, sense tancar-la del tot. Així m'estalvio fregar una cosa!

Segon pas: Esperar entre 14 i 16 hores, fent algun que altre plegat, si ens va bé.

La massa, a punt per descansar dins de la carmanyola.

Saquet de dormir

Ja tinc gairebé a punt el sac de dormir. La idea pel projecte ve d'uns sacs que vaig veure a un catàleg de roba per nens. La frase ve inspirada per una amiga que li diu així a la barrufina.
Pel farcit, he aprofitat un nòrdic vell retallat, que també m'ha servit per la inicial i les ales de l'ocell.
Per l'aplic del cos, he fet servir un truc molt bo que em va donar una experta: retallar un cercle de cartró una mica més petit que l'aplic. Embastar l'aplic i posar-lo sobre el cartró. Tibar dels fils per marcar les vores, i planxar-les. Treure el cartró i cosir l'aplic al teixit fent servir el punt que més patxoca ens faci.

Finalment, la primavera!

Sant tornem-hi! Torna el temps de fer planter, de repassar les plantes de tota la casa, moure les més delicades a llocs arrecerats del sol.

Enguany m'he proposat unes quantes metes:

1. Fer un cop de mà als ocells de la ciutat posant-los menjar i beure - i una caseta per fer-hi un niu!
2. Muntar un sistema més gran d'horts verticals. En vull fer un a la cuina, on no hi dóna el sol dirèctament, i un altre només per alfàbrega a la sala, com l'any passat. A veure si tinc la mateixa sort!
3. Fer més conserves per l'any vinent! Les que vaig fer l'any passat estan boníssimes :)

A veure quantes puc assolir.

Resolucions d'any nou

Els companys de windowfarms han redissenyat el seu lloc web, i de passada també han refet les instruccions pels horts verticals tot incloent-hi les idees de la comunitat. Crec que han solucionat molts dels problemes que hi havia, tant de materials com de funcionament. Si teniu temps de fer-hi una ullada, val molt la pena.

Quan enllestim les obres, m'hi tornaré a posar i prepararé un hort vertical per la cuina, a veure si amb menys sol directe puc incrementar la varietat de plantes.

Sense càmera, però amb pesto per donar i vendre!

Malgrat la manca d'evidències, l'alfàbrega segueix donant guerra a l'hort vertical. Els dos tipus que tinc han agafat molt bé, i continuen sense parar de créixer a mitjans de novembre. N'estic molt satisfeta, doncs és una planta que faig servir molt sovint i és difícil de conservar - ni seca, ni congelada, ni res de res. L'orientació de la finestra (sud), limita molt les plantes que hi puc tenir. He provat amb tomaqueres, julivert, coriandre, faves, i res de res. Se'm cremaven totes a l'estiu.

Fora al balcó, la tomaquera raf continua tirant flors després d'una parada a finals d'estiu, i ja té algun tomàquet petit. La tomaquera "normal" es va assecar fa temps, però aquesta sembla que donarà guerra una bona temporada. Haurem de fer una mica de recerca, per si val la pena entrar-la en algun moment.

El problema més greu que estic tenint és amb l'adob. No vull fer-ne servir de químic, i el resultat és que els fruits que em donen les plantes són molt petitons (els raves, els tomàquets). Aquesta temporada, però, estic fent els deures i preparant compost amb les restes de fruita i verdures, a veure com va.

Recompte de baixes :P

L'agost va ser un mes complicat per les plantes! Cada cop veig més clar que cal anar movent les plantes per ajudar-les a resistir l'excés de sol i calor de l'estiu a Barcelona. Vaig haver de tapar una paret de l'hivernacle amb paper de diari, i va anar prou bé. Solucions econòmiques, la meva especialitat!

Les tomaqueres han fet la seva feina, però he tingut poca collita. Els raf estaven boníssims en particular. Per l'any vinent, m'han recomanat posar-hi guano per donar-hi una empenteta. Vaig provar de fer créixer una tomaquera a l'hort vertical, però hi donava massa sol. L'única que hi ha sobreviscut és l'alfàbrega, que hi viu d'allò més feliç. No havia menjat mai tant de pesto! N'estic molt contenta, perquè en ser dins de casa tampoc no ha agafat orugues, i té molt bon aspecte.

Els raves estan a punt de ser recollits, han trigat més del que em pensava, però ja treuen el cap de la terra.